Recordem que les dimensions descrites en l’anterior post assenyalen tendències en la manera de comportar-se dels pares davant dels fills, tendències que es poden veure modificades per diversos factors, i que per tant no s’han de considerar tancades i estàtiques. Tot i així, es considera que majoritàriament les pràctiques educatives que els pares conformen,comporten una o altra de les següents combinacions de les dimensions esmentades que defineixen els següents tres estils educatius:
Estil
|
Característiques
|
Conseqüències educatives
|
AUTORITARI
|
· Alt control sobre la conducta dels fills: normes minucioses i rígides, freqüentment es recorre al càstig.
· Forta exigència de maduresa
· Ambient poc comunicatiu: comunicació tancada o unidireccional ( absència de diàleg)
· Poca manifestació d’afecte
|
· Baixa autoestima i autoconfiança.
· Baixa autonomia personal i escassa creativitat.
· Dependència excessiva.
· Agressivitat i impulsivitat.
· Sentiments de tristesa i infelicitat.
· Moral heterònoma ( evitació de càstigs).
|
PERMISSIU
|
· Poc control sobre la conducta dels fills: molta flexibilitat en les normes i regles, accedeixen fàcilment als desitjos dels fills, eviten l’afirmació de l’autoritat i la imposició de restriccions.
· Poca exigència de maduresa: permissivitat, toleren tots els impulsos dels infants, escassa recurrència al càstig.
· Ambient comunicatiu: responen i atenen a les necessitats dels fills.
· Baixa manifestació d’afecte: indiferent a les manifestacions tant positives com negatives dels infants.
|
· Baixa autoestima i inseguretat.
· Baixa competència social .
· Poc autocontrol i heterocontrol
· Escassa motivació.
· Escàs respecte cap a les normes i les persones.
· Immaduresa i inestabilitat emocional.
· Autoconcepte negatiu.
· Greus carències en autoconfiança i autorresponsabilitat.
· Baix rendiment escolar.
|
DEMOCRÀTIC
|
· Alt control sobre la conducta dels fills: utilització de disciplina inductiva o tècniques punitives raonades ( privació ...) i promoció de conductes desitjables mitjançant el reforçament positiu.
· Exigència de maduresa: potencien l’autonomia de l’infant.
· Ambient comunicatiu: sensibilitat davant les necessitats de l’infant, potenciació del diàleg obert a partir del discurs explicatiu.
· Elevada manifestació d’afecte
|
· Alta autoestima i motivació
· Competència social
· Bon autocontrol i iniciativa
· Moral autònoma
· Alegres i espontànis
· Prosociabilitat dins i fora de l’àmbit familiar (Altruïsme, solidaritat)
· Disminució de la freqüència dels conflictes entre pares- fills.
· Responsabilitat i fidelitat a compromisos personals.
· Autoconcepte realista
|
Es posa de manifest doncs, que l’estil educatiu democràtic és el que dóna més garanties d’afavorir el desenvolupament de la personalitat dels infants i estimular les capacitats, l’adquisició d’hàbits i normes, i d’ habilitats de comunicació i socialització. Exigeix dels adults seguretat, serenitat i capacitat de reflexió. La validesa d’aquest estil es troba en l’equilibri entre l’afecte i l’autoritat, sent de màxima importància l’establiment de normes i límits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario