miércoles, 8 de mayo de 2013

Estils educatius parentals


Recordem  que les dimensions descrites en l’anterior post assenyalen tendències en la manera de comportar-se dels pares davant dels fills, tendències que es poden veure modificades per diversos factors, i que per tant no s’han de considerar tancades i estàtiques. Tot i així, es considera que majoritàriament les pràctiques educatives que els pares conformen,comporten una o altra de les següents combinacions de les dimensions esmentades que defineixen els següents tres estils educatius:

Estil
Característiques
Conseqüències educatives
AUTORITARI
·         Alt control sobre la conducta dels fills: normes minucioses i rígides, freqüentment es recorre al càstig.
·         Forta exigència de maduresa
·         Ambient poc comunicatiu: comunicació tancada o unidireccional ( absència de diàleg)
·         Poca manifestació d’afecte
·         Baixa autoestima i autoconfiança.
·         Baixa autonomia personal i escassa creativitat.
·         Dependència excessiva.
·         Agressivitat i impulsivitat.
·         Sentiments de tristesa i infelicitat.
·         Moral heterònoma ( evitació de càstigs).

PERMISSIU

·         Poc control sobre la conducta dels fills: molta flexibilitat en les normes i regles, accedeixen fàcilment als desitjos dels fills, eviten l’afirmació de l’autoritat i la imposició de restriccions.
·         Poca exigència de maduresa: permissivitat, toleren tots els impulsos dels infants, escassa recurrència al càstig.
·         Ambient comunicatiu: responen i atenen a les necessitats dels fills.
·         Baixa manifestació d’afecte: indiferent a les manifestacions tant positives com negatives dels infants.
·         Baixa autoestima i inseguretat.
·         Baixa competència social .
·         Poc autocontrol i heterocontrol
·         Escassa motivació.
·         Escàs respecte cap a les normes i les persones.
·         Immaduresa i inestabilitat emocional.
·         Autoconcepte negatiu.
·         Greus carències en autoconfiança i autorresponsabilitat.
·         Baix rendiment escolar.

DEMOCRÀTIC
·         Alt control sobre la conducta dels fills: utilització de disciplina inductiva o tècniques punitives raonades ( privació ...) i promoció de conductes desitjables mitjançant el reforçament positiu.
·         Exigència de maduresa: potencien l’autonomia de l’infant.
·         Ambient comunicatiu: sensibilitat davant les necessitats de l’infant, potenciació del diàleg obert a partir del discurs explicatiu.
·         Elevada manifestació d’afecte
·         Alta autoestima i motivació
·         Competència social
·         Bon autocontrol i iniciativa
·         Moral autònoma
·         Alegres i espontànis
·         Prosociabilitat dins i fora de l’àmbit familiar (Altruïsme, solidaritat)
·         Disminució de la freqüència dels conflictes entre pares- fills.
·         Responsabilitat i fidelitat a compromisos personals.
·         Autoconcepte realista




Es posa de manifest doncs, que l’estil educatiu democràtic és el que dóna més garanties d’afavorir el desenvolupament de la personalitat dels infants i estimular les capacitats, l’adquisició d’hàbits i normes, i d’ habilitats de comunicació i socialització. Exigeix dels adults seguretat, serenitat i capacitat de reflexió. La validesa d’aquest estil es troba en l’equilibri entre l’afecte i l’autoritat, sent de màxima importància l’establiment de normes i límits.

No hay comentarios:

Publicar un comentario