Divendres 03-05-2013
En aquesta sessió he realitzat una observació a l’aula de psicomotricitat amb el grup P4- E. En aquest grup hi ha quatre alumnes que estan vivint o han viscut els processos de separació dels seus pares. Dos d’aquests infants són identificats per la tutora com a alumnes que li preocupen en relació als problemes de conducta per manca de límits.
Des de fa aproximadament una dècada, se ha materialitzat en la societat espanyola un brusc canvi que comporta un augment de separacions i divorcis, fins al punt en el que més de 300 matrimonis es trenquen al dia. Els nens i nenes fills d’aquests matrimonis no són els protagonistes de la situació de ruptura però sofreixen les conseqüències derivades d’aquesta.
Des de diferents àrees de la Psicologia es defensa que l’entorn afectiu és un important factor d’influència en el desenvolupament psicològic i global de l’infant. Una bona relació adequada entre els pares i l’infant, permetrà a aquest comprendre el significat de les emocions, aplicar-les en les seves relacions amb els altres i aprendre que els altres també tenen emocions. Si això no es produeix, existeix la probabilitat que ens trobem davant d’un nen/ a amb greus problemes de conducta.
La família és el context immediat i l’únic que pràcticament intervé durant els primers anys de vida. Les pautes de criança parentals distorsionades poden generar futurs problemes en els nen i nenes, mentre que unes pautes coherents ( estil democràtic) predisposen cap a la “ normalitat” del comportament. Tal i com indica Rodríguez Sacristán (2002) [1],la presència de separacions, maltractaments, trastorns psicopatològics en els progenitors, etc.. s’associa a una major probabilitat de patir dificultats psicològiques en la infància i adolescència.
Les separacions van acompanyades d’un gran canvi de vida amb tot tipus d’implicacions, socials, psicològiques i econòmiques. Per a un nen/a el divorci o la separació no només significa assistir a la desintegració de la relació entre la seva mare i el seu pare; en molts casos també significa la ruptura de la relació del propi infant amb un dels progenitors, generalment el pare, que és qui , la majoria de vegades, abandona la llar familiar i perd en molts casos el contacte amb els seus fills. Per tant, la separació dels pares suposa una dura experiència per als menors, tot i així, aquests sofreixen igual o més en el cas que els progenitors no es separen però protagonitzen discussions, baralles i agressions, en un ambient hostil i poc afectuós.
[1] Rodríguez, S (2002) citat a: Domínguez I (2005). La nueva realidad familiar: su incidencia en la infancia. Apuntes de Psicología. Vol. 23. Núm 2. Págs 209-218. Recuperat maig del 2013 des de: http://www.cop.es/delegaci/andocci/files/contenidos/vol23_2_7.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario