viernes, 3 de mayo de 2013

Sessió 10

Dimecres 17-04-2013

En una de les observacions realitzades en el dia d’avui he pogut observar en dos infants conductes exploratòries de la sexualitat de l’altre. Una vegada acabada la sessió hem estat comentant  juntament amb la tutora allò observat i hem reflexionat sobre la sexualitat infantil i la importància duna educació sexual compartida entre família i escola.

Tal i com comenten Hernández i Jaramillo (2003)[1], la sexualitat infantil existeix, encara que en diversos contextos i moments històrics s’hagi negat. Es desenvolupa i s’expressa fonamentalment a través de la curiositat ( observació, manipulació, autodescobriments, preguntes...) i el joc ( exploració, imitació i identificació). El sentit i els significats que els infants donen als seus descobriments té poc a veure als donat per les persones adultes. Les seves activitats sexuals es basen en motius diferents, per això és important no interpretar les expressions de la seva sexualitat des de la nostra òptica i la nostra experiència de persones adultes i atribuir significats que no tenen.

Nens i nenes necessiten tocar-se i mirar-se per reconèixer i comprendre el seu cos i el de l’altre. La curiositat i l’interès que mostren per explorar-lo i experimentar amb ell sensacions agradables i plaents, són exactament això i no una altra cosa. Quant els infant comencen a palpar i a tocar tot allò que els envolta es topen amb les seves pròpies cames, braços, tronc, cap, i descobreixen poc a poc el seu propi esquema corpoal i aprenen a delimitar on comença i on acaba el seu propi cos. Comprendre els límits del seu propi cos és el que els permet descobrir el món que els envolta.

A la primera infància, l’autoexploració i l’heteroexploració és extensible , - per igual, a tot el cos, i tocar-se els propis genitals o els genitals de l’altre és només una manera més de descobrir i explorar el propi cos i el de l’altre. Encara que aviat descobreixen que acariciant-los senten alguna cosa diferent que els produeix plaer.  No es tracta d’una pràctica negativa o inapropiada per la seva edat i , per tant , no s’ha d’evitar però tampoc s’ha de potenciar, ja que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament, i aquest és un procés natural i únic de cada nen/a.

Associar el plaer de l’autoexploració o heteroexploració a alguna cosa  negativa crea un conflicte difícil de resoldre, ja que probablement no deixaran d’explorar, però ho faran d’amagats i amb culpa. I d’aquesta manera , és difícil que visquin el seu cos sanament i amb plaer. Per altra banda, si se’ls dóna la llibertat tindran l’oportunitat d’anar descobrint què els hi agrada i què no els hi agrada en relació al contacte corporal.

Algunes criatures, es toquen o toquen molt. En cas de l’autoexploració, a vegades l’utilitzen per aïllar-se de les altres persones( com el balanceig o altres conductes); no s’ha de treure importància a aquest fet, però tampoc dramatitzar-lo. En aquestes situacions és important, més que centrar l’atenció en com es toquen, interessar-nos per l’infant i mostra’ls-hi altres alternatives : activitats, jocs, entreteniment; evitant la monotonia i l’aburriment.


[1] Hernàndez, G., Jaramillo, C. (2003) La educación sexual de la primera infancia. Guía para madres, padres y profesorado de Educación Infantil. Ministerio de Educación , Cultura y Deporte. Recuperat maig del 2013 des de: http://www.educacionenvalores.org/IMG/pdf/17Edusex.pdf

No hay comentarios:

Publicar un comentario