Aquesta segona fase del Pràcticum iniciada a finals del passat mes de febrer s’ha estructurat entorn a la intervenció en la manca de límits a l’etapa d’educació infantil: Un cas de manca de límits generalitzat en els cinc grups- classe de P4. La finalitat de la intervenció era generar un procés de reflexió sobre la situació- problema i oferir eines i recursos a l’equip docent, especialment a les tutores dels grups de P4 per tal de gestionar la situació- problema a l’aula. Per tal d’assolir aquesta finalitat es van establir diversos objectius previs tals com: contextualització la demanda, definir i delimitar la problemàtica de “manca de límits” a l’aula, crear una representació conjunta del cas i de les accions que cal dur a terme... entre d’altres, estructurats entorn a set fases, tal i com s’exposa a la proposta metodològica del projecte.
A dia d’avui, tot i que el projecte d’intervenció es troba en la seva fase final, encara no el dono per acabat, ja que estic en procés d’elaboració d’un dels productes finals: el document-guia intern que recull estratègies i recursos per a l’equip docent per tal de fer front a problemàtiques relacionades amb la manca de límits a l’escola. En aquesta última fase del projecte en la que em trobo, estic intentant analitzar les actuacions que s’han dut a terme i els resultats obtinguts, i reflexionant sobre les conclusions extretes del treball realitzat en el transcurs d’aquest tres mesos.
- Un cas de manca de límits generalitzat en els cinc grups- classe de P4.
Inicialment, la situació que pretenia abordar el projecte d’intervenció es plantejava com un cas generalitzat de manca de límits en els cinc grup classe de P4 que estava generant una situació insostenible en un equip docent que referia sentir-se desbordat i feia demanda d’ajuda per tal de fer front a la problemàtica. Els resultats dels qüestionaris passats a les sis tutores de P4 i a les cinc mestres especialistes que impartien classe en aquesta etapa, així com les observacions realitzades en els cinc grups-classe han ajudat a delimitar la problemàtica, mostrant una realitat una mica diferent.
La percepció de l’equip docent de P4
Els resultats dels qüestionaris indiquen que el conjunt de tutores de P4 coincideixen en que els Límits - falta de disciplina, falta de respecte, conductes disruptives, desobediència - és el problema que provoca un major grau de distorsió en el grup-classe. Tot i així , només una de les tutores – P4-D- indica que aquest problema el presenten entre 10 i 15 alumnes del seu grup classe. La resta de tutores indiquen que el problema el presenten entre 5 i 10 alumnes del grup-classe – P4-A, P4,C i P4 E – o menys de 5 alumnes del grup- classe – P4-B-. Aquestes dades ens indiquen que tot i que els problemes de conducta per manca de límits es presenten en tots els grups, la magnitud de la problemàtica, en la percepció de les tutores, no és la mateixa en tots els grups-classe. A més la majoria de les tutores i professores especialistes – 8 de les 11 enquestades – coincideixen en que el grup –classe que presenta a l’aula més problemes de conducta per manca de límits és el grup P4-D, quedant en segon terme el grup P4-A , seleccionat per 3 de les 11 enquestades. De nou, aquestes dades indiquen que la magnitud de la problemàtica no és la mateixa en tots els grups-classe.
Per altra banda, també s’identifiquen diferències entre tutores en relació a la percepció de tenir les eines i els recursos necessaris per a fer front als problemes de conducta per manca de límits que presenten els alumnes a l’aula. Cinc de les sis tutores enquestades i quatre de les cinc professores especialistes afirmen tenir les eines i els recursos necessaris, per contra una de les tutores – P4-D – i una de les especialistes – música – indiquen no comptar amb eines i recursos necessaris per a fer front als problemes de conducta per manca de límits. Les dades semblen indicar que la demanda inicial d’ajuda per a fer front a la situació hi ha professionals no és generalitzable a tot l’equip docent, ja que, la majoria de tutores i especialistes manifesten tenir els recursos i estratègies necessàries. Per tant, sembla que la situació no afecta a tot l’equip per igual, i que hi ha dues professionals que se senten més desbordades per aquesta problemàtica, la tutora de P4-D i la mestra de música.
Les observacions en el context natural
Les observacions en els diferents grups classe semblen corroborar les apreciacions anteriorment exposades. Els grups-classe en els quals s’han observat una presència més reiterada – en tres o més dels contextos d’observació – de problemes de conducta per manca de límits han estat el grup P4-A i el grup P4-D. Ara bé, cal dir que en el cas del grup P4- A els problemes de conducta per manca de límits eren presentats de forma reiterada, gairebé de forma exclusiva per un sol alumne, l’alumne O. Per contra, en el grup P4-D, els problemes de conducta per manca de límits eren presentats de forma reiterada per tres alumnes, l’alumne X, l’alumne, P i l’alumne G.
Pel que fa a les estratègies i recursos utilitzats per les diferents tutores, no he pogut observar diferències significatives entre elles. Totes elles en les diferents sessions estimulen la reflexió dels alumnes amb el diàleg utilitzant un to de veu suau i pausat, exposen les consignes de forma clara i recordant les normes i el seu sentit, expliquen les conseqüències de l’incompliment de la norma, utilitzen estratègies conductuals com el càstig per privació d’estímuls positius -“temps fora”- , la sobrecorrecció, el reforç positiu de conductes adequades de forma verbal i no verbal , el reforç de conductes alternatives i en menor mesura el càstig positiu. Ara bé, el que sí que he pogut observar, en el cas del grup P4-D, en dues de les sessions d’observació realitzades és que la tutora utilitza menys el reforç positiu amb aquells alumnes que presenten problemes de conducta per manca de límits de forma reiterada, que amb la resta d’alumnes que no presenten aquesta problemàtica.
- El paper de l’escola i la família en els problemes de conducta per manca de límits
Família i escola, com a principals agents/ contextos de socialització, han d’oferir models de comportament adequats, a través de l’establiment de normes i límits clars aplicant conseqüències lògiques dialogades, argumentades, raonables i proporcionades a la seva falta de compliment, d’una manera flexible però consistent i coherent. García i Lahora (2010)[1]. Així doncs, sembla ser que família i escola tenen funcions compartides en relació a l’establiment de normes i límits, però a segons l’equip docent de P4 a qui correspon tractar el problemes de conducta per manca de límits dels alumnes?
Sis de les onze enquestades coincideixen en que aquesta competència es compartida entre família i escola, tres indiquen que aquesta competència es exclusiva de les famílies, una atribueix la competència a la família i els professionals externs, i la restant, indica que la responsabilitat és de la família, l’escola i els professionals externs.
Pel que fa a l’atribució de les causes dels problemes de conducta que presenten els alumnes, sis de les onze enquestades coincideixen en que la principal causa és el context familiar, dos, indiquen que és el context social i cultural i les tres restants apunten que els factors causals són tant el context social i cultural com el context familiar. Les onze enquestades descarten la naturalesa biològica de l’alumne i les deficiències en les estratègies educatives del centre escolar com a principals causes dels problemes de conducta que presenten els alumnes dels seus grups-classe.
A més, els resultats del qüestionari indiquen que l’equip docent percep una clara tendència a la sobreprotecció dels infants per part de les famílies, una manca de temps de dedicació dels pares als infants i en alguns casos, poca confiança en els criteris i mesures adoptades per l’escola. L’equip docent posa de manifest la importància i la necessitat del treball conjunt entre família escola.
- Dificultats i millores del projecte
Les pràctiques desenvolupades en el centre educatiu han constituït una experiència de socialització “ en la pràctica”, ja que m’han permès viure en primera persona la realitat contextualitzada d’un professional de la psicopedagogia. Això ha implicat, necessàriament, realitzar un procés de reflexió continu per tal d’integrar el conjunt de coneixements adquirits en el transcurs dels estudis a les demandes i situacions que han anat sorgint en el dia a dia de les pràctiques.
En el transcurs del projecte d’intervenció han sorgit algunes dificultats i imprevistos que he intentat resoldre de la millor manera possible per tal que el pla de treball no se’n veiés afectat. Una de les principals dificultats ha estat compaginar el meu horari laboral amb l’horari de les diferents classes que m’havia proposat observar. Tenia molt clar que el nombre d’observacions havia de ser el més elevat possible per tal d’obtenir una visió el més realista possible de la situació. Precisament per aquest motiu calia , també, que aquestes observacions es realitzessin en el màxim de contextos diferents. És per això que vaig escollir, la classe dirigida – “ bon dia”, la classe de psicomotricitat, l’hora de racons i la classe d’anglès. Ara bé, aquestes quatre observacions s’havien de realitzar en els cinc grups-classe, amb el que això implicava, un total vint observacions , en una distribució horària diferent en cadascun dels grups. Per sort, vaig poder-ho combinar amb la feina, però de manera que només em permetia dedicar tres mitjos dies a les pràctiques, i en conseqüència la realització de les observacions s’ha allargat més del que era esperat. Això, i altres imprevistos en els horaris escolars (activitats extraordinàries) ha endarrerit la planificació inicial de la intervenció i ha fet que a hores d’ara encara no l’hagi pogut donar per finalitzada.
Com a aspectes a millorar en aquest projecte d’intervenció destacaria, la validesa de les conclusions que se’n poden extreure, que és pot considerar limitada per varis motius. El primer fa referència a l’insuficient nombre d’observacions realitzades per a poder elaborar una representació real de la situació. El segon té a veure amb la manca d’objectivitat de la principal tècnica emprada, l’observació, ja que el contingut a observar no permetia realitzar una observació de tipus sistemàtic. El tercer fa referència al fet que s’han obviat moltes variables que podrien ajudar a entendre millor la problemàtica que es presentava. I, finalment, la quarta té relació amb la dificultat per objectivar el concepte de problemes de conducta per manca de límits, i a la vegada la inconsistència d’aquest, ja que en moltes ocasions els problemes de conducta es poden atribuir a molts factors , ( manca de límits, dificultats de comprensió del llenguatge, retràs en el desenvolupament maduratiu, hiperactivitat, dèficit d’atenció.... etc). Tot i les seves mancances, estic molt satisfeta amb el desenvolupament d’aquest projecte d’intervenció, pel fet que m’ha donat la oportunitat de conèixer en certa profunditat una etapa – Educació Infantil - d’un àmbit totalment desconegut per mi, el de l’educació escolar.
Finalment vull agrair a tot l’equip docent de P4 la seva predisposició, confiança i col·laboració en aquest projecte, i donar les gràcies molt especialment a la meva tutora pel seu suport, ja que sense ell no hagués estat possible.
[1] García,L, Lahora,C (2010) Acceptar normes i límits des de les primeres edats. Guix d’Infantil . núm. 58 .p. 33-38 . novembre -desembre Recuperat desembre del 2012 des de: http://webfacil.tinet.org/usuaris/jcornado/1.Acceptar_normes_20110326000343.pdf
Unes bones pràctiques i un bon diari. Tanmateix, en la memòria, contempla un apartat que descrigui les limitacions, oportunitats, possibilitats i metodologies pròpies de la tasca professional del psicopedagog/a en aquest entorn, ara que el coneixes tant bé.
ResponderEliminar